dimarts, 18 de desembre de 2007

Informació general del Pedraforca



Pedraforca
El Pedraforca vist des del Puig de la Devesa (Campdevànol) en un fred matí d'hivern.
Altitud: 2.506,1 m
Coordenades: 42° 14′ 13.34″ N 1° 41′ 49.89″ ECoordenades: 42° 14′ 13.34″ N 1° 41′ 49.89″ E
Situació: Berguedà
Serralada: Prepirineu
Material de formació: {{{Material}}}
Primera ascensió:
Ruta normal:
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altitud de 2.506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.475,4 metres) i el Pollegó inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.[1]

Està situat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.

Els pobles del voltant són Gòsol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

Taula de continguts


Localització

El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També podem arribar-hi venint a través de la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol (C-563).

És molt recomanable visitar el mirador de Gresolet. Es tracta d'un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.

Excursionisme

El Pedraforca és una de les muntanyes mítiques dels excursionistes i, sobretot, dels escaladors, ja que als temps heroics dels inicis de l'esclada a Catalunya, les dificultats de la cara nord a l'hivern en feien l'ascensió una gesta comparable a les més famoses escalades hivernals dels Alps.

Tot i això, també hi ha itineraris per pujar caminant (o amb alguna grimpada fàcil) als principals cims, tant els dos pollegons com al Calderer.[2] El més visitat és el Pollegó superior, i les principals vies d'ascensió que hi duen són:

  • Des de Gósol, pel camí de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera.
  • També des de Gósol, seguint el tram del GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.
  • Des del Refugi Lluís Estasen, també seguint la Canal de Verdet.

Les excursions al Pedraforca cal planificar-les molt bé, l'accessibilitat no és fàcil i per pujar-hi cal estar mínimament preparat tenint en compte diversos aspectes:

  • Preparació física personal.
  • Portar equipament adequat i alimentació i beguda (no hi ha fonts).
  • Tenir en compte els canvis de temps.

Llegendes

Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i és considerada una muntanya màgica.

Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca (a Pedraforca, com diuen els habitants de l'indret) i salten i ballen per sobre de les argelagues.

Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a Sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.

Enllaços

Plana del Parc Natural del Massís del Pedraforca

Referències

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
  2. JOLÍS, A., SIMÓ, M.A. Alt Berguedà i Cardener 3a ed. Barcelona, 1965 (1a ed. 1950). Centre Excursionista de Catalunya
Font: Viquipèdia